B612

A la ciutat moderna.

A la ciutat moderna no es poden veure els estels.

L'home de la ciutat moderna sobint perd la noció de la seva condició d' habitant de la Via Làctia. Es desnaturalitza embombollat en un espai-temps presidit per asfalt i formigó, i cotxes i llums a tot arreu i a totes hores.

Fa més de quatre mil anys, metges d’ayurveda disseminats per tota Índia es van reunir a una gran convenció celebrada a l’Himalaya per dissertar sobre un nou fet demogràfic: l’emigració de les gents a uns indrets que s’anomenaven “pobles”.

Aquests savis, coneixedors de la medicina més antiga del món, basada en la recerca de l’essència i l’equilibri interior-exterior de l’ésser humà, estaven preocupats per l’estrès que generaria en homes i dones l’abandó de la selva per uns nuclis on es perdia el vincle directe amb la mare natura. Així, ja en aquell moment, s’intuïa l’adveniment de la que avui s’ha erigit com una de les grans malalties de la humanitat i que afecta a tantes persones en tantes ciutats.

Els pobles es van fer ciutats i les ciutats megalòpolis a les que no resta cap vestigi dels prats i boscos sobre els que s’han construït les modernes avingudes…

…o sí?

Rotondes i cromlechs.

Circulant a peu, en bici, moto, cotxe o autobús per la superfícies d’una ciutat, ens sorprenen petits espais, generalment circulars, la funció dels quals consisteix en regular el tràfic de vehicles a les interseccions de carrers i carreteres, afavorint la fluïdesa del mateix (no entrarem aquí en consideracions al respecte).

Aquestes rotondes no satisfetes amb una funció tan “banal” han desenvolupat la capacitat d’ornamentar-se. De vegades amb escultures, monuments, fonts… però als últims anys, sobre tot, amb jardins.

S’han “posat guapes” fins al punt que inclòs podria posar en dubte l’eficàcia de la seva funció inicial Quants accidents de trànsit tenen lloc per conductors/es al•lucinats/des davant l’exuberant bellesa de l’ecosistema creat a la nova rotonda que han construït a l’inici del carrer on aparquen per anar a la oficina? I és que alguna d’aquestes rotondes semblen autèntics oasis sortits d’un conte oriental. Jardins elaborats amb reminiscències al wabi sabi que connecta amb la filosofia zen. Jardins que conviden a la comunió amb l’essència de la vida, la natura fugaç de la existència humana unida a la experiència de participació amb el cosmos.

Circulars, com els cromlechs que l’home ha creat i on durant tants segles s’ha reunit per celebrar rituals d’unitat amb el cel, amb allò desconegut, amb l’univers, algunes rotondes poden presentar un arbre, tronc o columna central que recorda als pilars que connecten la terra i el cel; símbols presents en la construcció d’espais sagrats en quasi totes les cultures d’aquest planeta.

Jorge Oteiza s’apropava a aquesta analogia entre cromlechs i rotondes al parlar de les construccions circulars de pedra a Euskadi:

“Explicada la seva petita monumentalitat, callada i receptiva, a la que cadascú entra en contacte amb la seva consciència, no podem sorprendre’ns de l’abundància en tota la regió d’aquestes senyals sagrades per la conducta i que van funcionar com veritables semàfors (per al cas, rotondes) de la vida social i política”.

Les rotondes! espais per a la revolució espiritual.

F. Lenoir diu que el fenomen del diumenger es deu al ritual adoptat per l’urbanita per recuperar l’equilibri entre el seu microcosmos i el macrocosmos al que pertany, desplaçant-se a zones rurals els caps de setmana. Llocs naturals on poder trobar la mesura de l’home dins l’univers.

Doncs bé, donat que el contacte amb allò natural sembla ser una necessitat bàsica: per què relegar la seva satisfacció als dies no laborables de la setmana?

Fem de les rotondes un espai accessible per aquesta activitat!

...estan tan a prop de casa i del treball, a cinc minuts del cole dels nens i al costat del super...

És possible viure a la gran ciutat i conservar un vincle metafísic amb la natura?

O amb altres paraules: és conscient l’urbanita de per on surt i on es pon el Sol?

Bibliografía
J.OTEIZA, Quosque Tandem…! Hordago, Zarautz, 1983.
M. ELIADE, Lo Sagrado y lo profano. Paidós, Barcelona, 1998.
A. JUNIPER, Wabi Sabi. Oniro, Barcelona, 2004.

__________
B612 . 4'00" (2007).
idea original: ioli valsells i mikel morlas
càmera i edició: ioli valsells i mikel morlas
performers: blai mesa, patro silvente, renata srpcanska, david cobo, xavi roca, maura lerga, mariona roigé, david lozano.